L'opci≤ del men· ``Particionar un disc dur'' us mostrarα una llista dels discs en els quuals podreu definir particions, alhora que executarα una aplicaci≤ per a definir-les. Com a mφnim haureu de crear una partici≤ "nativa per a Linux" ("Linux native", tipus 83) i segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux swap", tipus 82).
Com a mφnim i imprescindible, el GNU/Linux necessitarα una partici≤ per a ell. Podeu tenir una ·nica partici≤ que contingui tot el sistema operatiu, les aplicacions i els vostres fitxers personals. Molta gent creu necessαria tambΘ una partici≤ a part per a intercanvi de mem≥ria (swap). La partici≤ d'intercanvi Θs un espai reservat per al sistema operatiu que pot utilitzar com a "mem≥ria virtual". Si poseu l'espai per a intercanvi en una partici≤ independent el Linux podrα fer-ne un ·s molt mΘs eficient. Es pot fer que el Linux faci servir un fitxer normal per a intercanvi, per≥ no Θs recomanable.
Tanmateix, la majoria de la gent prefereix donar-li al GNU/Linux mΘs particions de les mφnimes que caldrien. Hi ha dos motius pels que podrφeu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions mΘs petites. El primer Θs per seguretat. Si passa res que malmeti el sistema de fitxers, generalment nomΘs afectarα una partici≤. Aixφ, sols caldrα restaurar un bocφ del sistema (a partir de les c≥pies de seguretat que heu anat fent meticulosament). El mφnimament imprescindible seria que considerΦssiu crear el que s'anomena "partici≤ arrel". Aquesta partici≤ contΘ els components mΘs essencials del sistema. Si qualsevol altra partici≤ queda malmesa, encara podreu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Aix≥ us pot estalviar la molΦstia d'haver de reinstal╖lar el sistema de cap i de nou.
El segon motiu generalment Θs mΘs important en un entorn professional, per≥ en
realitat dependrα de l'·s que feu de la mαquina. Suposeu que alguna cosa es
descontrola i comenτa a consumir espai de disc. Si resulta que el procΘs que
porta el problema tΘ privilegis de root (el sistema reservaria un percentatge
d'espai de disc a quΦ els altres usuaris i usuαries hi puguΦssin accedir),
podrφeu trobar-vos de sobte amb que no us quedi gens d'espai de disc. Aix≥ no
va gens bΘ, perquΦ el sistema operatiu necessita fer servir fitxers fφsics per
a moltes coses (a mΘs de per espai d'intercanvi). Fins i tot podria ser que
l'origen del problema no fos ni tan sols local. Per exemple, rebre un
bombardeig de correu no sol╖licitat pot omplir fαcilment una partici≤. Si feu
servir mΘs particions, protegireu al sistema de molts d'aquests problemes. Per
a beneficiar-vos de l'exemple del correu, poseu el /var/mail a la
seva pr≥pia partici≤ i la majoria del sistema funcionarα encara que us
bombardegin amb correu no desitjat.
L'·nic inconvenient real de fer servir mΘs particions Θs que sovint costa molt de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una partici≤ massa petita, llavors o haureu de reinstal╖lar el sistema o no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la partici≤ infradimensionada. D'altra banda, si feu la partici≤ massa gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna altra cosa. ╔s cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia, per≥ tot i aixφ, perquΦ haurφeu de llenτar els diners?.
Debian GNU/Linux s'addereix a la Filesystem Hierarchy Standard
(Jerarquia estαndard del sistema de fitxers - FHS) per anomenar els directoris
i els fitxers. Aquest estαndard permet als usuaris/usuαries i als programes
que puguin predir la localitzaci≤ dels fitxers i directoris. El directori
arrel es representa simplement per una barra /. En el nivell de
l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:
bin Fitxers executables binaris de comandaments essencials
boot Fitxers estαtics del carregador d'arrencada
dev Fitxers de dispositiu
etc Configuraci≤ especφfica del sistema de cada ordinador
home Directoris d'usuaris i usuαries
lib Biblioteques essencials i m≥duls del nucli
mnt Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
de fitxers
proc Directori virtual per a informaci≤ del sistema
root Directori de l'usuari o usuαria root
sbin Fitxers executables binaris essencials del sistema
tmp Fitxers temporals
usr Jerarquia secundαria
var Dades variables
opt Aplicacions de programari afegides
Ve't aquφ una llista de consideracions importants pel que fa a directoris i particions:
/ sempre ha de contenir fφsicament
/etc, /bin, /sbin, /lib i
/dev, sin≤ no podreu arrencar. Tφpicament calen 100 MB per a la
partici≤ arrel, per≥ aix≥ podria variar.
/usr: tots els programes d'usuari (/usr/bin), les
biblioteques (/usr/lib), la documentaci≤
(/usr/share/doc), etc., estan en aquest directori. Aquesta part
del sistema de fitxers necessita la major part de l'espai. Li haurφeu de
concedir com a mφnim 500 MB d'espai en disc. Si voleu instal╖lar mΘs paquets
haurφeu d'incrementar l'espai que concediu a aquest directori.
/home: Cada usuari o usuαria deixarα les seves dades a un
subdirectori d'aquest directori. La mida depΘn de quants usuaris i usuαries
facin servir el sistema i de quins fitxers hagin d'emmagatzemar als seus
directoris. Segons l'·s que hagueu previst haurφeu de reservar uns 100 MB per
cada usuari o usuαria, per≥ adapteu aquesta xifra a les vostres necessitats.
/var: En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables
com ara articles de notφcies (news), missatges de correu electr≥nic, llocs web,
la mem≥ria cau per a APT, etc. La mida d'aquest directori depΘn molt de l'·s
que feu del vostre ordinador, per≥ per a la majoria de gent, el que marcarα la
mida serα la sobrecαrrega produ∩da pel sistema d'administraci≤ de paquets. Si
penseu fer una instal╖laci≤ completa de ben bΘ tot all≥ que Debian pot oferir,
tot en una sola sessi≤, n'hi hauria d'haver prou amb reservar 2 o 3 gigabytes
d'espai per a /var. Si penseu fer la instal╖laci≤ per parts (Θs a
dir, instal╖lar els serveis i utilitats, desprΘs les eines de text, llavors X,
...), us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a /var. Si aneu
justos d'espai de disc i no penseu fer servir l'APT, o al menys no per a
actualitzacions importants, passareu amb nomΘs 30 o 40 megabytes a
/var.
/tmp: Si algun programa genera dades temporals, segurament ho faci
a /tmp. N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB .
El BIOS del PC generalment imposa restriccions addicionals a la definici≤ de
les particions del disc. Hi ha un lφmit en el nombre de paticions
"primαries" i "l≥giques" que pot tenir un disc. A mΘs a
mΘs, els BIOS anteriors a 1994-1998 tenen limitacions pel que fa a la zona de
disc des de la que el BIOS pot arrencar el sistema. Per a mΘs informaci≤ vegeu
el Linux Partition
HOWTO i la Phoenix BIOS
FAQ, per≥ en aquesta secci≤ farem un breu repαs per ajudar-vos a
planificar-ho en la majoria de casos.
Les particions "primαries" s≤n l'esquema original de particions per a discs de PC. Tanmateix, nomΘs n'hi poden haver-hi quatre. Per superar aquesta limitaci≤ es van inventar les particions "esteses" i "l≥giques". Quan definiu una de les particions primαries com a una partici≤ estesa, podeu subdividir l'espai assignat a aquesta partici≤ en particions l≥giques. Podeu crear fins a 60 particions l≥giques en una partici≤ estesa. Per≥ nomΘs podeu tenir una partici≤ estesa a cada disc.
Linux limita les particions en disc a 15 particions per unitat per a discs SCSI (3 particions primαries ·tils i 12 particions l≥giques) i a 63 particions per cada unitat de disc IDE (3 particions primαries ·tils, 60 particions l≥giques).
Si teniu un disc IDE gran i no feu servir ni l'adreτament LBA ni controladors solapats (n.de.T. overlay drivers) (programes que a vegades proporcionen els fabricants de discs durs), aleshores la partici≤ d'arrencada (la partici≤ que contΘ la imatge del nucli), haurα d'estar dintre dels primers 1024 cilindres del disc dur (normalment 524 megabytes, sense traducci≤ del BIOS).
No tindreu aquesta restricci≤ si teniu un BIOS posterior al 1995-98 (depen del
fabricant) que compleixi l'"especificaci≤ millorada de suport a disc
durs" (Enhanced Disk Drive Support Specification). Tant el Lilo, el
carregador de Linux, com l'alternativa de Debian mbr han de fer
servir el BIOS per carregar el nucli a la RAM des del disc. Si troben que les
extensions d'accΘs a discs grans de la interrupci≤ 0x13 del BIOS estan
disponibles, les aprofitaran. Altrament, recorren a la interfφcie llegat per
accΘs a disc, i aix≥ no serveix per adreτar posicions al disc mΘs enllα del
1023Θ. cilindre. Un cop s'ha arrencat el Linux, ja no hi fa res quin BIOS hi
hagi a l'ordinador, ja no hi ha restriccions, perquΦ el Linux no fa servir el
BIOS per accedir a disc.
Si teniu un disc gran, podria ser que hagueu de fer servir tΦcniques de
traducci≤, que podeu definir des del programa de configuraci≤ del BIOS, com ara
LBA (adreτament de blocs l≥gics) o mode de traducci≤ CHS ("gran").
Podeu trobar mΘs informaci≤ sobre assumptes de discs grans al Large Disk
HOWTO. Si feu servir un esquema de traducci≤ de cilindres, i el
BIOS no compleix les extensions per accΘs a discs grans, llavors la partici≤
d'arrencada ha de caure dintre de la representaci≤ tradu∩da del
cilindre 1024.
Per fer-ho recomanem crear una partici≤ petita (amb 5-10 MB n'hi hauria d'haver
prou) al comenτament del disc, que es farα servir com a partici≤ d'arrencada, i
desprΘs crear tantes altres particions com vulgueu, en la resta d'espai.
Heu de muntar aquesta partici≤ d'arrencada a /boot,
perquΦ el nucli de Linux es desarα sota aquest directori. Aquesta configuraci≤
funcionarα en qualsevol sistema, tant Θs si el BIOS compleix les extensions
d'accΘs a discs grans com sin≤.
Per a usuaris novells, mαquines Debian personals, sistemes domΦstics, i altres
instal╖lacions monousuari, el mΘs fαcil i el probablement mΘs simple serα fer
una ·nica partici≤ / (mΘs la d'intercanvi). Tanmateix, pot ser
que tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs mΘs grans (20GB). Per
limitacions en el funcionament de l'ext2, eviteu que una sola partici≤ ocupi
mΘs d'uns 6GB.
Per a sistemes multiusuari, Θs millor posar /usr,
/var, /tmp, i /home cadascun a la seva
pr≥pia partici≤, diferents de la partici≤ de /.
Podrφeu necessitar una partici≤ a part per /usr/local si penseu
instal╖lar molts programes que no s≤n part de la distribuci≤ de Debian. Si la
mαquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partici≤ a part
per a /var/mail. Sovint Θs una bona idea posar una partici≤ per a
/tmp tot sol, per exemple d'entre 20 MB i 50 MB. Si esteu
instal╖lant un servidor amb molts comptes d'usuari, en general Θs bo tenir una
partici≤ gran independent per a /home. En general la soluci≤ per
a les particions varia d'una mαquina a una altra, depenent de per a quΦ es
facin servir.
Per a sistemes molt complexos, haurφeu de mirar-vos el Multi Disk
HOWTO. Aquφ hi ha informaci≤ en profunditat, d'interΘs
fonamentalment per a prove∩dors d'Internet i gent que instal╖li servidors.
Pel que fa a la mida de la partici≤ d'intercanvi, hi ha molts punts de vista. Un heurisme que va prou bΘ Θs fer-la tan gran com la mem≥ria del sistema. Per≥ en la majoria de casos no hauria de ser menor de 16MB. ╔s clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu de resoldre 10000 equacions simultαnies en una mαquina amb 256MB de mem≥ria, podeu necessitar fins a un gigabyte (o mΘs) d'espai d'intercanvi.
En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC), la mida mαxima d'una partici≤ d'intercanvi s≤n 2GB (en Alpha i Sparc64 Θs tan gran que Θs virtualment il╖limitada). Amb aix≥ n'hi hauria d'haver prou per gairebΘ qualsevol instal╖laci≤. Tanmateix, si teniu requeriments tan grans, probablement haurφeu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (tambΘ anomenats "spindles", filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarα l'·s de l'espai d'intercanvi entre m·ltiples particions d'intercanvi i n'obtindrα mΘs rendiment.
Com exemple, la mαquina de casa d'un dels autors tΘ 32MB de RAM i un disc IDE
de 1.7GB a /dev/hda. Hi ha una partici≤ de 500MB per un altre
sistema operatiu a /dev/hda1 (l'hauria d'haver fet de 200MB,
perquΦ no es fa servir mai). Utilitza una partici≤ d'intercanvi de 32MB a
/dev/hda3 i la resta (uns 1.2GB a /dev/hda2) Θs la
partici≤ per a Linux.
Per a mΘs exemples, vegeu EstratΦgies
per a particions. Per a fer-vos amb una idea de l'espai necessari
segons les tasques que pugueu afegir una vegada hagueu completat la
instal╖laci≤, mireu en Espai
en disc necessari segons les tasques, Secci≤ 11.4.
Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux quan creeu i munteu particions. Ve't aquφ la nomenclatura bαsica:
Per representar les particions de cada disc hom afegeix un n·mero en decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera i la segona particions del primer disc SCSI del sistema.
Heus acφ un exemple real. Suposem que teniu un sistema amb 2 discs SCSI, un a l'adreτa SCSI 2 i l'altre a l'adreτa SCSI 4. El primer disc (a l'adreτa 2) s'anomenarα doncs "sda" i el segon "sdb". Si el disc "sda" tΘ 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3". Aix≥ mateix val per al disc "sdb" i llurs particions.
Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues controladores), l'ordre dels discs pot esdevindre conf·s. La millor resoluci≤ en aquests casos Θs fixar-se en els missatges d'arrencada, suposant que sapigueu els models dels discs o llurs capacitats.
El Linux representa les particions primαries amb el nom del disc mΘs els
n·meros 1 a 4. Per exemple, la primera partici≤ del primer disc IDE Θs
/dev/hda1. Les particions l≥giques es numeren comenτant per 5, de
manera que la primera partici≤ l≥gica en el mateix disc Θs
/dev/hda5. Recordeu que la partici≤ estesa, Θs a dir, la partici≤
primαria que contΘ particions l≥giques, no es pot fer servir com a tal. Aix≥
serveix tant per a discs SCSI com per a IDE.
Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de programes per definir particions en diferents tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. A continuaci≤ us donem una llista amb el programa o programes aplicables a la vostra arquitectura.
fdiskpαgina del manual de fdisk.
Aneu amb compte si ja teniu particions de FreeBSD al sistema. Els nuclis de la
instal╖laci≤ inclouen suport per a aquestes particions, per≥ la manera com les
representa (o no) l'fdisk pot fer que els noms dels dispositius
siguin diferents. Vegeu el COM Linux+FreeBSD
HOWTO.
cfdiskpαgina del manual de
cfdisk.
Tingueu en compte que el cfdisk no sap un borrall de particions de
FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels dispositius siguin
diferents.
Per omissi≤ s'executarα un d'aquests programes quan seleccioneu ``Particionar
un disc dur''. Si el que s'executa per omissi≤ no Θs el que voleu, sortiu de
l'editor de particions, aneu a l'intΦrpret d'ordres (tty2),
prement les tecles Alt i F2 a l'hora, i entreu
manualment el nom del programa que voleu fer servir. DesprΘs salteu-vos el pas
``Particionar un disc dur'' del dbootstrap i continueu amb el pas
segⁿent.
Enrecordeu-vos de marcar la partici≤ d'arrencada com a "arrencable".
Aquest serα el segⁿent pas quan hagueu creat les particions al disc. Podeu triar entre inicialitzar i activar una partici≤ d'intercanvi nova, activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar sense partici≤ d'intercanvi. Sempre Θs permΘs de reinicialitzar una partici≤ d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu ``Inicialitzar i activar una partici≤ d'intercanvi'' tret que esteu ben segurs del que feu.
Aquesta opci≤ del men· us mostrarα primer un quadre de diαleg on posa ``Si us plau seleccioneu la partici≤ a activar com a dispositiu d'intercanvi.''. El dispositiu que es mostra per omissi≤ hauria de ser la partici≤ que ja heu definit; si Θs aixφ, nomΘs caldrα prΦmer Enter.
A continuaci≤ us surtirα un missatge de confirmaci≤, ja que la inicialitzaci≤ destrueix les dades que hi poguΘs haver prΦviament a la partici≤. Si tot va bΘ, trieu ``Sφ''. La pantalla canviarα mentre s'executa el programa d'inicialitzaci≤.
╔s molt recomanable tenir una partici≤ d'intercanvi, per≥ si insistiu podeu passar sense sempre que tingueu mΘs de 12MB de RAM. Si Θs aix≥ el que voleu fer, si us plau, seleccioneu l'opci≤ del men· ``No fer servir una partici≤ d'intercanvi''.
En aquest moment, el segⁿent men· que apareix hauria de ser ``Inicialitzar una partici≤ de Linux''. Sin≤ Θs aquest Θs perquΦ no heu acabat la definici≤ de particions o no heu triat una de les opcions de men· que tractaven de la partici≤ d'intercanvi.
Podeu inicialitzar una partici≤ per a Linux, o alternativament podeu muntar-ne
una ja inicialitzada. Noteu que el dbootstrap no
actualitzarα un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent una
actualitzaci≤, Debian normalment pot actualitzar-se a si mateix i no
necessitareu el dbootstrap. Per ajuda sobre l'actualitzaci≤ a
Debian 3.0, mireu-vos les instruccions
d'actualizaci≤.
Aixφ doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o sia, si voleu prescindir d'all≥ que hi hagi, haurφeu d'inicialitzar-les (i aix≥ esborrarα tots els fitxers). ╔s mΘs, heu d'inicialitzar totes les particions que hagueu creat en el pas de definici≤ de les particions del disc. La ·nica ra≤ per a muntar una partici≤ sense inicialitzar-la en aquest moment, hurα de ser muntar una partici≤ sobre la que ja hagueu fet part de la instal╖laci≤ fent servir el mateix joc de disquets d'instal╖laci≤.
Seleccioneu ``Inicialitzar una partici≤ de Linux'' per inicialitzar i muntar la
partici≤ de disc /. La primera partici≤ que munteu o inicialitzeu
serα la que es munti com a / (que es pronuncia "arrel").
S'us preguntarα si cal preservar la ``Compatibilitat amb nuclis Linux anteriors a 2.2?''. Dir ``No'' aquφ voldrα dir que no pogueu executar en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o anteriors, perquΦ els sistemes de fitxers activen algunes caracterφstiques no contemplades en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar un nucli 2.0 o d'alguna collita anterior, podreu obtindre alguns avantatges menors responent ``No'' aquφ.
TambΘ s'us preguntarα si voleu buscar sectors defectuosos. L'opci≤ per omissi≤ aquφ Θs saltar-se la recerca de blocs defectuosos, perquΦ aquesta pot ocupar molt de temps i les controladores de disc dur modernes els detecten i se n'ocupen internament. Tanmateix, sin≤ n'esteu gaire segurs de la qualitat del vostre disc, o si teniu un sistema forτa vell, haurφeu de fer aquesta recerca.
Els segⁿents missatges s≤n nomΘs passos de confirmaci≤. Se us demanarα que
confirmeu l'acci≤, ja que la inicialitzaci≤ destrueix totes les dades de la
partici≤ i us informarα que la partici≤ es munta com a /, la
partici≤ arrel.[4]
Quan hagueu muntat la partici≤ /, si teniu mΘs sistemes de fitxers
que voleu inicialitzar i muntar, haurφeu de fer servir l'opci≤ de men·
``Alternativa''. Aix≥ Θs per als que han creat particions separades per a
/boot, /var, /usr o d'altres, que
s'haurien d'inicialitzar i muntar ara.
Una alternativa a ``Inicialitzar una partici≤ de Linux'', Secci≤ 6.8 Θs la passa ``Muntar una partici≤ previament inicialitzada''. Feu-la servir si esteu reprenent una instal╖laci≤ que es va interrompre o si voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades que voleu conservar.
Si esteu instal╖lant una estaci≤ de treball sense disc, ara voldreu muntar per NFS la vostra partici≤ arrel des del servidor NFS remot. Especifiqueu el camφ al servidor NFS amb sintaxi estαndard de NFS, a saber,
nom-o-IP-del-servidor:camφ-del-recurs-del-servidor
. Si heu de menester a mΘs altres sistemes de fitxers, tambΘ els podeu muntar ara.
Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu en ``Configurar la xarxa'', Secci≤ 7.7, aleshores en escollir una instal╖laci≤ per NFS s'us demanarα que ho feu.
dbootstrap
En algunes situacions especials, el dbootstrap podria no saber com
muntar els vostres sistemes de fitxers (tant l'arrel com d'altres). Podria
ser, si sou un usuari o una usuαria de GNU/Linux amb experiΦncia, que pugueu
simplement anar a la tty2 manualment prement les tecles
Alt i F2 a l'hora, i executar-hi les instruccions que
necessiteu per muntar la partici≤ en qⁿesti≤.
Si esteu muntant una partici≤ arrel per al vostre nou sistema, munteu-la a
/target i llestos, desprΘs torneu al dbootstrap i
continueu (potser seguint el pas ``Veure la taula de particions'' per fer que
el dbootstrap recalculi en quin punt del procΘs d'instal╖laci≤ us
trobeu).
Per a particions que no siguin l'arrel, us haureu d'enrecordar de modificar
manualment el nou fitxer fstab per tal que quan torneu a arrencar
es munti la partici≤. Espereu que el dbootstrap escrigui aquest
fitxer (/target/etc/fstab) abans d'editar-lo, Θs clar.
Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versi≤ 3.0.23, 15 May, 2002